CONCLUSIONS.

Una vegada finalitzat el meu període de pràctiques a l’ institut d’ educació secundària Olivar gran he arribat  a les següents conclusions:

→Respecte a les Reunions amb la família:

                        No importa el model de família que tingui un alumne, el que és important és que com a psicopedagogs sapiguem donar oportunitats suficients per tal que l’ alumna pugui desenvolupar habilitats i competències personals i socials que permetin a D.C créixer i desenvolupar-se amb tota seguretat i autonomia en el seu àmbit social; és per això que hem treballat tant amb la sobreprotecció de D.C per part de la família.

                        He intentat, assessorada per la meva tutora de pràctiques, mostrar seguretat amb els comentaris per tal de disminuir l’ ansietat i les pors de les famílies recolzant les actituds positives.

                        En aquesta fase he sensibilitzat a la família del que suposa escolaritzar la seva filla en una escola ordinària i poder treballar correctament els hàbits d’ autonomia i socialització des de casa.

→Respecte a l’ Adaptació a la USEE:

                         En aquesta fase he pogut assessorar i col·laborar en l’ adaptació de l’ alumna cega a la USEE tot complementant els aprenentatges ordinaris amb altres específics per promoure el seu desenvolupament i la seva autonomia. He tingut clar prioritzar les habilitats de la vida diària i les noves tecnologies i he arribat a la conclusió que la intervenció del professional especialista, en aquest cas la professora de la ONCE i els professionals del centre és complementària, no té sentit l’ una sense l’ altra.

                         Diferents aspectes poden incidir en el desenvolupament d’ un alumne amb discapacitat visual; les limitacions que imposa la discapacitat, la personalitat i l’ acceptació de la discapacitat en l’ adolescència.

→Respecte a la inclusió a l’ aula ordinària:

                           Juntament amb la meva tutora de pràctiques he assessorat a tota la comunitat educativa a acollir l’ alumna amb deficiència visual mitjançant les jornades de sensibilització a l’ aula de D.C i en el centre en  general.

                           He donat suport humà i  he elaborat  material adaptat  dins l’ aula ordinària, juntament amb la meva tutora de pràctiques. He format part en l’ elaboració del PI de D.C i que actualment encara s’ està acabant d’ elaborar (provaré d’ adjuntar –lo en els annexos de la memòria).

                           Aquesta fase m´ha ajudat  a aconseguir una mentalitat oberta cap a la inclusió; a aconseguir una metodologia de treball per afavorir la participació i atenció dels alumnes i a tenir present que els alumnes amb discapacitat visual necessiten adaptar-se al context escolar, però l’ entorn escolar també té d’ adaptar-se a les seves necessitats educatives específiques.

DAFO

PRESENTACIÓ DE L’ANÀLISI DAFO

ACOLLIDA I INTERVENCIÓ PER  A LA INCLUSIÓ A L’ AULA D’ UNA ALUMNA AMB DISCAPACITAT VISUAL.

Per aquesta tercera activitat presentaré l’ anàlisis DAFO tenint en compte la pròpia intervenció realitzada i el context del centre.

Les  practiques les realitzo en un institut de secundària de titularitat pública; Els ensenyaments que oferta són els següents: educació secundària,  batxillerat de ciències socials i humanitats, batxillerat de científic-tecnològic, cicles formatius  de Gastronomia i cuina i serveis de restauració (darrerament ha incorporat al seu centre l’ escola d’ hostaleria de Vilamalla) i també s’imparteixen programes de qualificació professional inicial, té  USEE, aula oberta i projecte singular. El centre te 581 alumnes:381 a l’ ESO,133 de Batxillerat i 67 de cicles formatius i 55 professors.

Els alumnes estan repartits en les següents línies quatre  grups-classe a primer d’ ESO, tres grups-classe  a segon d’ ESO, tres grups-classe  a  tercer d’ ESO i tres grups-classe  a quart d’ ESO.

La meva intervenció psicopedagògica al centre  amb una alumna invident es basa en:

-Sensibilitzar a la família del pas que suposa escolaritzar la seva filla en una escola ordinària; treballar correctament els hàbits d’ autonomia i socialització des de casa.

-Assessorar tota la comunitat educativa sobre com acollir l’ alumna amb la deficiència visual.

-Assessorar i col·laborar en l’ adaptació de l’ alumna cega a la USEE: Motivar i incorporar l’ alumnat en la participació, confecció i gestió autònoma de les normes de l’ aula. Elaborar, en les assemblees les normes d’ acollida i assegurar el compromís de tothom. Realitzar activitats destinades a interioritzar el que suposa pels companys l´arribada d’ una companya invident al centre.

-Donar suport dins l’ aula ordinària a una alumna cega. Assessorar el tutor donant suport humà i material tant en el moment d’ elaborar el PI  i preparar material adaptat. Assessorar al professorat juntament amb la tutora de pràctiques .

                                                         DAFO

DEBILITATS	FORTALESES
-USEE amb espai molt petit per tal que D.C es desplaci amb normalitat. -Nombre elevat d’ alumnat dins la USEE amb diverses tipologies de NEE i molt alumnat nouvingut aspecte que implica de vegades, un baix rendiment acadèmic. -Manca de formació específica sobre alumnat amb deficiència visual. -Els professors que imparteixen les assignatures específiques: La música i l’ educació física no tenen experiència amb alumnes amb deficiència visual. -Manquen reunions amb altres instituts de secundària que tenen alumnat invident per tal de compartir experiències. -La diversitat d’ horaris entre el professorat provoca que costi trobar-se per conscensuar diferents acords.	-Activitats ben adaptades i valorades per  l’ alumna amb problemes visuals. -Professorat molt implicat en l’ arribada de D.C. i en els seus progressos. -Bona predisposició per part de l’ equip directiu i l’ equip d’ orientació pedagògica per treballar amb l’ alumna. -Desenvolupament de metodologies inclusives. -Poder consultar en qualsevol moment la informació del centre. -Excel·lent coordinació de la psicopedagoga de la USEE(meva tutora de pràctiques) amb els membres de l’ equip docent per tirar endavant l’ adaptació de D.C al centre. -Clima de treball positiu.
AMENACES	OPORTUNITATS
-Entorn sociocultural desfavorit.(%elevat d’ alumnat d’ ètnia gitana) dificulta les intervencions que es realitzen en les activitats d’ inclusió a l’ aula de l’ alumna.(jornades de sensibilització). -Moltes tasques burocràtiques que entorpeixen la meva col·laboració en l’ adaptació  de l’ alumna invident a la USEE. -L’ EAP no pot atendre el volum de feina que comporta la USEE i en concret l’ assessorament en les meves intervencions. -Les lleis canvien contínuament i dificulten l’ elaboració de les meves intervencions.	-Interès que desperta el fet de tenir una alumna invident al centre. -Mesures compensatòries: més professorat al centre. -Més reconeixement per part de l’ administració educativa. -Elaborar pautes d’ observació per  tal de recollir les observacions de manera objectiva.

CONCLUSIONS:

Pel que fa a les debilitats internes; si al centre hi haguessin hagut més aules per tal que l’ alumna hagués pogut desplaçar-se amb més autonomia la seva mobilitat hauria millorat. Pel que fa a l’ alumnat nouvingut potser es podria haver reestructurat l’ horari per tal de rebre més suport dins l’ aula.

Poder augmentar la formació del professorat que acull a les seves aules l’ alumna amb deficiència visual; és una de les demandes que s´ha fet al centre de recursos; ara bé amb les retallades serà difícil poder superar aquesta debilitat. Les amenaces que tenen a veure amb els factors externs són al meu entendre difícils de superar ja que l’ entorn sòcio-cultural desafavorit caldria tenir-lo en compte en les reunions de matriculació; les tasques burocràtiques són les que vénen donades pel departament; a l’ igual que les lleis d’ educació que no es poden canviar.

Les fortaleses són els aspectes que millor m´han fet sentir en la meva intervenció psicopedagògica en el centre. El meu primer pràcticum realitzat en el centre en el qual treballo em va donar l’ experiència necessària per tal de realitzar i aprofitar aquestes pràctiques i poder portar a terme activitats ben adaptades i valorades per l’ alumna amb problemes visuals.

Sensibilitzar la família del que suposa el període d’ adaptació a l’ institut per l’ alumna és un tret positiu que he realitzat en la meva intervenció psicopedagògica al centre.

Poder introduir millores en els recursos i materials de l’ escola per acollir una alumna amb deficiència visual.

S´han començat a elaborar les pautes d’ observació per tal de recollir de manera objectiva les observacions de les activitats realitzades per l’ alumna.

ORIENTACIÓ I MOBILITAT A L' ÀREA D' EDUCACIÓ FÍSICA.

Cal entendre la mobilitat com  a la capacitat d’ orientar-se i desplaçar-se autònomament tant en espais interiors com exteriors. Ja que si els alumnes amb discapacitat visual no són autònoms amb la seva mobilitat seran sempre persones dependents.

Hores:4 hores (3 hores de preparació  i 1 hora de classe).

Objectius: -Establir els punts de referència i els punts d’ informació.

                    -Establir els punts de protecció personal.

Activitats i continguts: Per començar cal establir la tècnica del guia vident, per començar sóc jo i després es demana l’ ajuda d’ un company del grup-classe, pot prendre el rol de company-guia . Cal situar-se davant de l’ alumne invident i aquest amb la mà et toca el colze. En tot moment aquest informa sobre els obstacles, ja que s´ha observat que les sortides que s´han fet per la ciutat, D.C té una mobilitat molt limitada, tot i anar amb bastó i sempre agafa l’ adult del braç, és per això que es veu la necessitat de treballar des de l’ àrea d’ educació física l’ orientació i la mobilitat.

Instruments i/o tècniques: Establir les normes de convivència a l’ aula per tal d’ afavorir una correcta orientació i mobilitat a D.C.

Elaboració de material adient per tal de treballar l’ orientació i mobilitat de D.C; pilones amb diferents textures, graons amb material tou...

Indicadors d’ avaluació:

Relació de trobades formals i informals amb els diferents membres de la comunitat educativa per tal d’ afavorir l’ orientació i mobilitat de D.C.

Especialista d’ Educació Física: Dinamitza l’ activitat tot proposant activitats a la resta del grup-classe per tal d’ afavorir l’ orientació i mobilitat de D.C; ja que la tutora de la USEE i jo ens centrem molt en l’ activitat de D.C.

Tutora de la USEE: Porta a terme la integració dins l’ aula d’ educació física.

La meva tasca: Col·laboro amb la Psicopedagoga de la USEE que fa l’ integració a l’ aula d’ Educació física per tal de confeccionar el material adient i portar a terme l’ activitat dins l’ aula.

Informació als alumnes de les campanyes de sensibilització.

APORTEM INFORMACIÓ DE LES SESSIONS DE SENSIBILITZACIÓ ALS ALUMNES QUE HO DEMANEN A L’ EQUIP D’ ORIENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA.

Dies després d`haver realitzat les sessions de sensibilització un grup d’ alumnes ens demana informació per tal de fer un treball d’ aula sobre les sessions portades a terme les darreres setmanes; concretament ens demanen sobre què és la ceguesa  i quina repercussió té sobre la vida ordinària de D.C.

Es considera necessari des de la USEE portar a terme una nova sessió informativa dins la tutoria del grup interessat.

Hores:3h(2h de preparació i 1h de classe).

Objectius:-Informar sobre què és la ceguesa i quina repercussió té sobre la vida ordinària.

Activitats i continguts: Informació sobre la ceguesa: La discapacitat visual a España es basa en els paràmetres establerts per la ONCE. Es considera que una persona té discapacitat visual quan la seva agudesa visual és inferior al 30%.La discapacitat visual cerebral és una disfunció del cervell, no dels ulls. La visió té un paper fonamental en el desenvolupament global de l’ alumnat; ja que el 80% de la informació que arriba al nostre cervell és a través de la vista.

Repercussió sobre la  vida ordinària: s´informa sobre l’ acceptació que pot tenir D.C sobre la discapacitat visual, sobre l’ adolescència, sobre els aspectes emocionals (sobreprotecció) i físics(espai físic del centre escolar o de l’ aula).

S’ empren diferents recursos d’imatges d’ internet.

La veritat és que és un grup d' alumnes molt receptius i em fan sentir molt ben acceptada tant pels professionals de la USEE com per els alumnes.

Instruments i/o tècniques:-Impartir activitats per tal de seguir treballant la bona convivència al centre.

-Potenciar els vincles afectius dels alumnes interessats en el tema amb D.C.

Indicadors d’ avaluació:-Relació de trobades formals i informals amb els diferents membres  de la comunitat educativa.

Tasca de la professional de la Once: Assessorar en la recerca d’ informació.

La tutora de la USEE: portar a terme la  classe.

La pròpia tasca: Col·laborar en la recerca d’ informació.

MÉS CONSELLS PER SUPERAR LA SOBREPROTECCIÓ.

MÉS CONSELLS A LA FAMÍLIA PER SUPERAR LA SOBREPROTECCIÓ

Tot i la trobada inicial es troba necessari tornar a insistir en com no sobreprotegir tant a D.C.

Hores: 4 hores (2,5 hores de preparació i 1,5 de reunió amb la família).  

Objectius:

-Recomanar a la família  de la necessitat de vèncer la sobreprotecció cap a D.C.

-Donar pautes i estratègies per tal de vèncer la sobreprotecció de D.C

Activitats:

L’ activitat consisteix en els consells que es donen a la família per tal d’ acceptar l’ excessiva sobreprotecció que donen a D.C i  ser conscients que cal treballar  diferents aspectes de la seva autonomia.

Instruments i/o tècniques:

Avaluar periòdicament les actuacions de la família en quan a les pautes i consells sobre la seva autonomia.

Indicadors d’ avaluació:

-Existència de comunicació regular i directa amb la família.

-Transmissió efectiva i regular a la família.

Personal de la Once: Assessora de la trobada amb la família amb diferents tipus de llibres

Psicopedagoga de la U.S.E.E: Participa en l’ entrevista i amb la preparació de la trobada.

La meva tasca: Informo a la família, juntament amb la psicopedagoga de la USEE.

Els diferents consells i pautes que es donen a les famílies són les següents:

-Contactar amb d’ altres famílies que tenen fills/es deficients visuals per tal de compartir experiències i sentiments similars, donem contactes d’ associacions.

-Observar les conductes i experiències d’ altres famílies que tenen una persona amb invidència.

-Ser capaços de poder generar recursos per tal d’ afavorir la seva autonomia; no fent les accions sinó anant donant instruccions a D.C per tal de fer les diferents activitats.

-Ensenyar a assumir responsabilitats i a portar una vida de la manera més autònoma possible.

Es pacta amb la família que s´ajudarà en tot el possible  a potenciar la maduresa i l’ autonomia de D.C.

Bibliografia:

A.A.V.V.(2.004).La sordoceguera.Un análisis multidisciplinar.Madrid.Estudios.

(La profesional de la Once me´l va recomanar ja que té bones referències i lectures sobre alumnes invidents).

Reflexions sobre les necessitats educatives específiques.

En l' última entrada vaig fer una reflexió sobre els alumnes amb discapacitat visual que presenten unes necessitats educatives específiques que inclouen els següents ámbits:
1.-Optimització del funcionament visual.
2-Optimització dels altres sentits.
3-Orientació i movilitat.
4-Habilitats de la vida diària.
5-Noves tecnologies.
Una vegada llegides les lectures pertinents i reflexionar amb la meva tutora de pràctiques sobre aquests punts; he arribat a la conclusió que:
-Cal permetre que els alumnes amb discapacitat visual greu puguin tocar tot el material  que necessitin.
-Cal ajudar-los a anticipar, tocant els elements d' una activitat nova;(és per això que costa molt que participi quan anem a l' hort a plantar hortalisses); cal que primer l' ajudem a tocar els aliments.
-Cal donar nom a tots els estímuls del voltant.
-Convé molt treballar els conceptes espacials.
-Explicar a la resta dels companys de la USEE, diferents tècniques per ajudar a D.C.
-Valorar positivament l' esforç que fa D.C a cada pas.
-Ajustar l' ajuda a les necessitats del moment.
-Proposar i facilitar que l' aluma utilitzi el programa informàtic  de mecanografia.
Hores: 3 hores (1 hora de reflexió i 2 hores de lectura).
Objectius:-Reflexionar sobre els alumnes amb discapacitat visual que presenten unes necessitats educatives específiques que s' inclouen en els àmbits ja descrits.
Activitats i continguts: Reflexions sobre els diferents àmbits i conclusions a les quals s' han arribat.
Instruments i/o tècniques: Fomentar la participació de tots els membres de la comunitat educativa per tal de portar a terme les reflexions a les quals s´han arribat.
Indicadors d' avaluació:Existència de comunicació directa amb els membres de la comunitat educativa.

Nova integració a l' aula de música.

Porto a terme una Nova integració a l'aula de música amb l' assessorament de la psicopedagoga de la USEE i les pautes del professor especialista de música i tenint en compte els suports i ajuts que se li han de donar a D.C per tal de desenvolupar l' activitat.
Hores: 3 (2 h. preparació i 1h.integració).
OBJECTIU:
-Assolir un entorn de convivència i de respecte.
-Potenciar l' equitat educativa en el treball en petit grup tot millorant les habilitats socials.
ACTIVITATS:
Aquesta sessió ha estat  prèviament treballada amb l' especialista de música  per tal de conèixer l' objectiu de la sessió i  aquesta ha consistit en treballar en petit grup i portar a terme  la recerca de quins  tipus d' art existeixen  i posar exemples i el discutir si la música és un art.Amb la tutora de la USEE hem cercat material perquè D.C de manera auditiva pogués cercar els diferents tipus d' art i els diferenciés  i hem escrit en Braille un llistat dels diferents tipus d' art que existeixen i exemples.
INSTRUMENTS:
-Escrit en Braille a on s' explica els diferents tipus d' art
- Màquina Perkins; per tal que D.C anoti els acords que es prenen en petit grup amb l' ajuda d' algun company de grup.
-Material auditiu a on s' expliquen els diferents tipus d' art.
INDICADORS D' AVALUACIÓ:
-Observació directa de la participació de D.C en el treball en petit grup.
-Anotacions de D.C dels acords que es prenen en petit grup.
La pròpia tasca assessorada per la psicopedagoga de la Usee: Participar en la confecció de material i intervenir en el treball en petit grup per tal de potenciar l' entorn de convivència i de respecte.
Professor especialista de música: Impartir la classe amb la distribució dels petits grups tot explicant-los l' objectiu de l' activitat.